A vegades és difícil ser cheerleader, sobretot quan...
- t’has d’esforçar per eixancarrar-te i ensenyar les calces (que fan joc amb la samarreta) del major nombre de maneres possible.
- has de passar els quatre minuts que dura una actuació amb un rictus estàtic, tibat, poc natural, però que demostra que ets una noia guai!
- et diuen que per a ser-ho, has d’estar matriculada a la universitat, perquè al cap i a la fi a la Universitat s’hi va a rebre una educació, i no a fer saltironets amb boles de tirallongues de plàstic a les mans.
Però el que ja et sembla intolerable, és quan et demanen, t’exigeixen que tinguis un suficient de mitjana a l’expedient acadèmic! Però què s’han pensat: és agosarat intentar llegir mentre aixeques la cama fins a tocar-te el front o et fas les ungles.
Però, sigui com sigui, sempre és més dur voler ser cheerleader i no poder. Perquè no ens enganyem, no tothom té fusta de cheerleader. Tu, en un atac d’afany, a la desesperada, acceptes entrar al cos de cheerleaders que anomenarem subtipus 2: les noies de la bandera. Tu i una colla de noies més que no qualifiquen per ser cheerleaders (no són ni primes, ni guapes, ni atlètiques, ni segurament gaire populars) sortireu a actuar mentre les vostres ídols recuperin l’alè. La vostra tasca serà agitar una bandera amb els colors de la universitat (a la qual no se sap si heu d’estar matriculades o no, perquè la “vostra” pàgina web no us esmenta), fer-la giravoltar per sobre el cap, brandar-la endavant i enrere. I potser algun dia, després de fer molts mèrits a quiròfan, potser podràs ser cheerleader.
Amèrica: la terra de les oportunitats.
Ara una dosi de bicarbonat per a tanta acidesa: l’espectacle de les cheerleaders pot ser banal, però deixa entreveure moltes hores de preparació, una excel•lent condició física i sincronització de les protagonistes. Però ajuntar les menys “cheerleaders” en un altre grupet i fer que surtin a fer el paperina amb una bandera em sembla ofensiu.
Comments on this Flogup (4/25):
ximarra @ 02/09/2008 at 22:12 wrote:
Quin fandango! Consternada, no sabia que existís això per les Amèriques...
