Per què, que fa una xica com jo, a quarts de deu de la vesprada sola pel casc antic del poble, en el qual feia temps no s'atrevia a pasejar?
fer fotos i recordar vells moments plens de falses alegries, plens de records enverinats d'un gust dolç com els carmels de la nit de reis.
recordar migdies coverts de rialles amagades al nostre lloc secret, o pujant als pinets a trobar cosetes estranyes, recordar aquell petit racó on vaig fer el meu primer petó, aquell racó màgic que mai oblidaré, aquelles parules innocents de dues criatures que encara no saben que és estimar, o potser si, potser quan som petits, és l'únic instant en que sabem estimar de la manera més pura, més vertadera que existeix...
sigui com sigui recorde aquell dia amb nostalgia, i amb un regust dolç de llavis amb gust a croissant de xocolata del forn del poble... perque malgrat no m'agradi aquest poble, cada racó del casc antic, és part de mi, aquell abre que ens van furtar també era meu, aquella plaça que hui ja no existix va endur-se el passat, va llevar-me el record vivent de Nuka, va llevar-me el record d'aquella gran nevada, d'aquelles revolcades per terra, perquè el poble ha canviat, jo he canviat, i es necessari, però fa tanta pena...
passes per carrers que no fa tants anys eren els nostres espais de joc, eren les nostres corregudes, eren les meues passejades amb Nuka, i ara son pasejades amb Lia, eren dinars freds a taula per aquells famosos 10 minuts més, eren Macedonies i suc de mil i una fruites balllades a la meua habitació...
perque de records en tink moltissims i aquest poble amaga tant de mi, com l'univers amaga dels estels...
No tornaran
Whiskyn's (odio el grup, però la canço m'agrada)
El meu cap, el meu cor,
s'aguanten d'un fil d'antics records.
El meu cor, el meu cap,
barrejats a dins del mateix sac.
Un grapat de raons
per a passar full a un dia nou.
Però de nou atrapat
creient millors sempre els temps passats.
La nit se m'escapa dins d'un bar,
no vull tornar a casa.
No tinc pressa per fer-me gran,
però no tornaran...
No tornaran moments que enyoro.
Tots aquells anys no tornaran.
Les busques del temps van endavant
Imponents, ja mai més tornaran.
El meu cap, el meu cor,
s'aguanten d'un fil d'antics records.
El meu cor, el meu cap,
barrejats a dins del mateix sac.
L'estiu plega veles per enguany.
La tardor no vol tardar.
El fred va glaçant el passat,
i no tornarà.
No tornaran moments que enyoro.
Tots aquells anys no tornaran.
Les busques del temps van endavant
Imponents, ja mai més tornaran.