Fa unes horetes, allà sobre les 7 de la tarda, estava gaudint de l'ombra i del gelat -estava mort de sed- amb la meva parella. Clàxons, coets...eren alguns conductors hooligans que recordaven que avui jugava la "Selección" la final de no sé quin torneig.
El que em va indignar no era el fet de que ho celebressin a la nostra terra, a la terra que els acull i els dóna alguna feina -ni que sigui de tunejador-. De fet, si jugués la final la Xina o el Pakistan segurament passaria 3/4 del mateix.
El que m'indignà era veure una nena que no deuria passar dels 8 anys, amb dues banderetes espanyoles, amb la samarreta d'Espanya, i cridant "arriba españa!" (no "viva", "arriba", el famós crit que els falangistes i franquistes el popularitzaren). Com pot ser que, en comptes de jugar a fet i amagar, a la PS2, a la Nintendo DS o a les Barbies es dediqui a fer càntics patriòtics? Penso que és responsabilitat paterna (de materna ho dubto, sincerament...ja sabem que en el tema del futbol+política els homes tenim tendència a fer servir el cap, però d'una altra manera). La mateixa que la tenen els pares palestins, quan animen els seus fills a portar ensenyes de Hamas i fins i tot bombes; els pares israelians, quan ensenyen els seus fills com s'ha de fer servir un fusell per matar palestins; o els pares nordamericans, que renten el cervell de la canalla amb consignes tipus "For More Years" i "Només m'ho treureu quan sigui mort" (Charlton Heston, actor i difunt president de la NRA, associació parafeixista de propietaris d'armes).
Els nens són nens. En comptes de malgastar el temps en consignes patriòtiques que poden ofendre a molta gent, descendents de republicans ESPANYOLS que han mort simplement PER DEFENSAR UNA ALTRA ESPANYA (sí, existien republicans que creien en ESPANYA!) i no onejar la "rojigualda", el que haurien d'estar fent és jugar al pica-paret. El fet identitari és com l'alcohol, el matrimoni o la declaració de la renda: és cosa dels grans.
Afortunadament, de moment això són paraules, perquè les paraules se les enduu el vent. El problema és quan creixin i passin a l'acció directa. Com aquell nen de la foto. Aleshores tenim el marró muntat.
Què estem fent? O, millor dit, què han fet els pares d'aquella nena innocent?
Comments on this Flogup (3/25):
aidus_pv @ 30/06/2008 at 09:36 wrote:
Home, la xiqueta aquella cridava l' 'Arriba España' per ser el dia que era, la final de l'Eurocopa. De fet, no crec que ni tansols hui ho cride massa... Els xavalets fan el que veuen i senten, simplement.
Ho dic perquè jo quan era menuda ja anava amb l' 'Amunt València!! a la boca tots els capsdesetmana... I no crec que per això els meus pares m'hagen educat de mala manera... Jo estic molt contenta amb la meua vesant futbolística i amb la meua educació...
També entenc que segurament el cas de la xiqueta que parles no s'assembla massa al meu, no ho sé... De fet jo fins fa ben poc no onejava banderes de cap tipus: Esportives, polítiques...
Res, que les generacions que venen, al meu parèixer, pugen en temps de decadència i cada vegada són més els garrulos que eduquen malament als seus fills... Tot va a temporades!
laiho @ 30/06/2008 at 11:39 wrote:
Algún día, en cuanto acabe de poner los temas que tengo pensados, pondré algo sobre activista, ya es hora de que la gente habra los ojos a un mundo real, que deje su sueño de ( egocentrismo ) y se preocupe por los problemas de los demás . . .
Está claro que la solidaridad no está de moda, sino mas de un pijo lo llevaría a cabo ;)
aidus_pv @ 03/07/2008 at 09:43 wrote: Gràcies guapooooooooo!!!
Would you like to comment this photo? Join Flogup for a free account, or Login if you are already a member.