Un any més, els Països Catalans encaren un nou primer de maig, dia internacional de lluita pels drets de la classe treballadora. Com cada any des de fa dècades, sortim al carrer per defensar els nostres drets, la llibertat i la solidaritat.
Però enguany ho fem en el marc de continues retallades de drets socials i laborals per a la gran majoria de la població catalana, que veu dia a dia reduïts els seus drets en àmbits com l’habitatge, la salut o el transport, mentre les caixes, bancs, immobiliàries i constructores no paren d’augmentar beneficis. Per aquest motiu hem de sortir al carrer a cridar ben fort que les raons ens sobren.
Les raons ens sobren. La precarietat laboral s’estén arreu el país entre contractes escombraries, deslocalitzacions i temporalitat, que afecten a cada cop més amplies capes de la societat catalana, colpejant sobretot als joves, les dones i els immigrants. Una nova reforma laboral ha rebaixat el cost de l’acomiadament, mentre els sous no paren de baixar i les hipoteques de pujar.
Les raons ens sobren. Les multinacionals i la patronal actuen al nostre país sense límit ni control. Tancaments salvatges com els de SAS Abrera, són a l’ordre del dia, per castigar aquelles treballadores i treballadors que gosen aixecar el cap, organitzar-se i reclamar els seus drets. Els acomiadaments també s’estenen, com la purga antisindical a Seat, que ha escombrat de pas dones embarassades, incapacitats i treballadors amb antiguitat, substituïts per contractes temporals, mal pagats i precaris.
Les raons ens sobren. El govern espanyol està aprovant en el Parlament de Madrid una nova retallada de la Seguretat Social, amb el suport de la patronal i els sindicats CCOO i UGT, que han acordat rebaixar els drets i prestacions de les treballadores i treballadors que pateixen accidents de treball o s’han de jubilar. Una reforma que traurà milers de milions d’euros a les butxaques treballadores, per omplir les arques d’un estat cada cop més policial i autoritari.
Les raons ens sobren. Milers de treballadors i treballadores immigrants viuen i treballen als Països Catalans sense drets laborals, socials i polítics, condemnats a la invisibilitat per la llei d’estrangeria. Els precaris entre els precaris, joves, dones i immigrants, representen els esglaons més baixos d’una classe treballadora cada cop més fragmentada i dividida, i que la volen fer cada cop més desorganitzada.
Les raons ens sobren per sortir al carrer l’1 de maig, perquè només organitzant-nos i lluitant pels nostres drets podrem aturar el model social insolidari i neoliberal, que avui representen les forces parlamentàries, acomodades en mínimes disputes mentre la patronal i la banca no paren de guanyar, i la gran majoria de catalans de perdre.
L’alternativa ha de ser possible, doncs, perquè els i les catalanes tenim dret a decidir el nostre futur, i decidir sobre els nostres recursos. Organitzant-nos i creant xarxes arreu els nostres pobles, viles i barris, per construir eines que ens permetin aturar el model que és creu únic.
Per un futur de dignitat sense explotació ni precarietat, construïm el socialisme
Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional)
Països Catalans, 1 de maig de 2007 |
Kieran @ 13/06/2007 at 15:36 wrote: