Després de tant de temps torno amb una actualització a lo ràpidíssim, però una actualització impressindible que elaboraré més endavant.
Es clar, no hi ha res més important actualment que el congrés d'ERC, ja que allí es decidirà el futur dels països catalans, o, almenys el futur inmediat d'aquests.
Si el partit entra en mans de'n putgercós, tots sabem el que significarà: la continuitat de la desgràcia,el final de la fe en ERC per tots els independentistes.
Les candidatures majoritaries per la presidència del partit, excloent R.cat, són candidatures de gent que fa més de 9 anys que formen part de la cúpula del partit, i que han donat suport a tantes i tantes iniciatives decadents que ja he perdut el compte, entre ells, el segon tripartit, pacte que deixa claríssimes les ansies de da cúpula de tenir el seu lloquet a les cadiretes del parlament i el seu sou ben sucós, pacte que deixa claríssim que la independència no és una prioritat als alts càrrecs del partit. Si realment es vol arrivar a algún lloc, si relmanet volem la independència, els pactes que hem de recolzar són pactes amb partits independentistes, i no pas amb partits espanyols, per més socialistes i d'esquerres que siguin. Tal i com va dir Carretero en el seu moment: “primer, la independència, i després ja farem polítiques d'esquerres”.
JA TINDREM TEMPS PER BARALLAR-NOS ENTRE NOSLTRES, ARA HEM D'UNIR ESFORÇOS!
El nostre estimat Putxo, només ben fum i continuitat, només ben paraules buides que el volen llençar al govern. Bertran no és res més que, tal i com descriu clarament un bon amic, “un submari de'n puigercós”, i les altres candidatures fan pena. Puigercós i Bertran ofereixen exactament el que oferie Carod, exactament la mateixa decadència i vida venuda. Per això no cal celebrar cap congrés, que es quedi Carod on és i puigercós també, que tots dos tenen un bon sou i un bon lloc al parlament, no sé perquè malgasta tans esforços en putxi.
El reagrupament, liderat per Joan Carretero i Rut Carandell, proposa, des de fa molt temps, un canvi de veritat. El tripartit no durarà pas gaire amb carretero al capdavant, ERC marcarà de nou les seves prioritats, i la independència serà un objectiu a assolir A MOLT CURT TERMINI. Reagrupament proposa la unitat dels independentistes i no pas dels espanyols d'esquerres, reagrupament proposa la valentia que necessiten els països catalans. Estem en un partit hipòcrita i cobard que no entén que Espanya és una amenaça que ens fa mal diàriament i que si volem acavar amb ella hem de deixar de fer-li cas, hem de fer la nostra perquè ens toca per legimitat, no és que haguem de parar de tolerar atacs, és que no ens hem de deixar atacar.
