Diumenge a la tarda
tot sembla igual que sempre.
Ja torno a estar sol de nou
després d´una nit de festa.
M´aixeco del llit,
encara amb el vent
que oneja la teva imatge...
i amb la memòria borrosa,
pensaments que es desfan
i el teu somriure
que em vé a buscar...
Cada paraula que sona és per tu,
cada llàgrima, cada silenci...
Cada paraula que sona és per tu,
i no, no cal, no cal que diguis res...
I el fum d´aquest bar em confón encara més.
Necessito parlar però no et tinc a tu.
Imatges difuses entre tanta boira...
Torna la nostàlgia,
dels teus cabells a la meva cara,
d´aquelles mans que es volien tocar,
sentir-te tan aprop i no poder-te abraçar...
Surto del bar,
amb les mans a la cara
intentant recordar la nit...
A quin castell em vas portar?
Què és el que em vas explicar?
Maleeixo no haver-te besat...
Cada paraula que sona és per tu,
cada llàgrima, cada silenci...
Cada paraula que sona és per tu,
i no, no cal, no cal que diguis res...
I el fum d´aquest bar em confón encara més.
Necessito parlar però no et tinc a tu.
Imatges difuses entre tanta boira...
estelroig @ 19/05/2008 at 23:51 wrote:
aquesta canço...com tantes altres, aquesta mai millor dit...massa nostalgia, massa castells, massa paraules en silenci, massa castells plens de records...
![[;)]](http://www.flogup.net/img/smileys/picarlull.png){kind=small}
Fer_soiio @ 16/09/2008 at 18:26 wrote: