El Nadal s'acosta i amb ell els anuncis televisius de perfums. Tot i l'aparició de la dona al final de l'spot, qui l'Home triomfant, ric i guapo poc aconseguir amb tan sols petar els dits, possiblement aquest serà l'anunci més gay de tot el Nadal. Ho celebr. Però no només això. També celebr el que he descobert fa poc: una història que bé podria passar per faula nadalenca. Que la llengua catalana ha estat la llengua de comunicació entre un israelià, a qui vaig conèixer ahir a una festa, i un palestí, tots dos visitants a Manresa i participants a unes xerrades sobre el conflicte araboisraelià. Aquest nou amic meu em va declarar:
- He vingut a Barcelona a practicar català i m'està sent difícil. Quan la gent veu que el meu accent no és nadiu, automàticament canvien al castellà. (Aquest jove estudiant de català a la Hebrew University of Jerusalem és alumne de la lectora de català de l'anomenada universitat, mallorquina, qui, després d'ensenyar català a secundària a Eivissa durant molts anys, es va convertir al judaisme i va deixar les Pitiüses perseguint, potser, la terra promesa que no va trobar a Eivissa. Actualment viu a un dels assentaments de colons jueus a Cisjordània, territori palestí, que l'Estat d'Israel promou). Coneixeu la Margalida? Que fort! Que petit és el món!
La resta de la festa va transcorre en espanyol (peninsular i llatinoamericà). Els meus amics madrilenys de Doctorat, però, ja s'han apuntat a classes de català.
Lucrecia @ 29/10/2008 at 04:55 wrote: