“Gràcies per la propina”, de Ferran Torrent, té el do de commoure’t a partir de la petitesa. I et transmet el gust pels actes de reivindicació minúsculs i quotidians: un somriure, dir “bon dia” mirant als ulls, tirar una floreta... que són petits, però no poc importants. Fins i tot, m’ha fet apreciar l’amor domèstic. Supòs que tot té un moment...
“Tot el que vam fer per ell tenia el valor d’un somriure; no era poc, per bé que només era el canvi de l’indret impúdic de l’habitació d’un hostal pel paratge familiar però reclòs del porxo d’una casa”.
Comments on this Flogup:
Would you like to comment this photo? Join Flogup for a free account, or Login if you are already a member.
