Avui, dia d'anar a la palestra, m'ha succeït un fet especial. Anaven arribant les madones i assuixí n'arriba una (que em va dir que havia estat directora d'una escola i que em guiaria en el meu procés d'aprenentatge d'italià) i em diu: -Buenos días y... olé! (fent un moviment amb braços i cames molt molt autèntic). Jo he quedat que no sabia què dir... I, automàticament, se m'acosta i m'acaricia una galta... Aquí sí que no he sabut cap a on partir. He pensat que, per ventura, com que no havia dormit gaire bé i estava un poc esblanqueïda... m'ha confós amb una "virgen del Rocío" i aquesta imatge tan celestial, i exòtica, l'ha commoguda fort... Llavors m'ha explicat que no sabia dir més paraules en espanyol que aquestes dues... i que per això m'havia dit això. Ara bé, aquest gest tan maternal de la galta... no sé d'on l'ha tret...
I jo... no em capficaré més. Tothom té una funció, a la vida, i jo crec que he vengut al Salento com a reencarnació de la "Virgen del Rocío".
Dios te salve María
del rocío Señora.
Luna, Sol, Norte y Guía
y pastora celestial.
Dios te salve María
todo el pueblo te adora
y repite a porfía :
Como tu no hay otra igual.
Olé, olé, olé, olé, olé,
olé, olé, olé, olé, olé, olé, olé,
olé, olé, olé, olé, olé, olé, olé.
Comments on this Flogup:
Would you like to comment this photo? Join Flogup for a free account, or Login if you are already a member.
